la conciència, visitadora social. (Pere Calders)

Aquesta és la història d'una assasí que té l'aparició d'un àngel que actua com a la seua conciència. Carel·li, que així, és com li diuen a l'assasí viu dedicat a la mort dels demés, i no és una cosa que li lleve la son. Ha tingut males experiències, sobretot a la pressó. Però tot i l'aparició, ben siga divina, ben siga espantada, no va cambiar allò que du al cap.

És un assassí professional que es dirigeix a casa de la seua victima amb total normalitat i amb una forma de ser que passa desapercebuda. Allí, mentres la seua anciana víctima dorm. L'aparició torna al front seu i li repeteix que no cal matar-la. Li pot furtar aprofitant que està descansant sense la necessitat d'acavar amb la seua vida.

Carel·li acava amb la vida de l'anciana i diu al àngel, que és allò que he trobat més important de tota la breu narració, que per tal de fer reflexiona avans de assassinar, ja les pot fer ell mateix. No li fa falta ninguna aparició divina amb un maletí de mals records.

Aquesta és una història estranya, però al mateix temps lògica. Tot allò que conta està ben filat i no crea confusió en el lector. Simplement aquesta aparició no se ben bé d'on surt i per aixó no acave de comprendre la seua funció. Però agafant l'argument de forma general, és una història completa amb un bon final.
He tret com a lògica meua que aquesta aparició, agafant el títol de la narració és la conciència de l'àssassí, que per molta sang freda que tinga, no deixa de apareixer als moments claus de reflexió per intentar dur la persona pel bon camí. Com ja he dit, el maletí son els records del protagonista, un mal record refernt a un company de pressó en aquest cas. En síntesi, l'aparició, és aquella conciència que tots tenim i que preten que obrem bé. Ací es reflecteix de forma física com a àngel, tot i que el seu protagonista ens diu que no la necessita i per això acava fent allò que creu.