Sense Perdó

Aquesta no ha sigut una vesprada de EspaiCinema més. Aquesta ha sigut la vesprada d'EspaiCinema més pareguda a una vesprada típica de ma casa de les que he passat a magisteri.

I és que avui veiem "Sin Perdón", i bé, els westerns de l'oest són desde fa una década les pel·lícules sagrades a les vesprades del meu menjador. Mon pare, aficionat model d'aquest cinema havera estat encantat en veure-la.

A mí, la veritat, no ma semblat molt més diferent de qualsevol altre western dels que he vist. Cert és que la pel·lícula té un argument, dins de la tipicitat del cinema de l'oest, un tant peculiar, pel fet dels sentiments molt més a flor de pell dels protagonistes, però, com ja he dit, el film està dins dels margens classics d'un o diversos protagonistes que han de matar altres personatges per diversos motius. En aquest càs, el fet de ferir a navaixades una prostituta del poble on es desenvolupa l'acció.

Com a opinió personal, el film m'agradat molt, però com ja he dit, no el trobe molt diferent de la resta del seu gènere.

Ja per acabar, afegir la gran interpretació per part dels protagonistes, tant Clint Eastwood com Morgan Freeman i el tercer diguerem "heroi" al que anomenen "Chico". L'antagonista (Gene Hackman) també té un paper prou notori a l'argument.

Tots fan de la història, juntament amb les prostitutes, un fil molt interesant amb un final d'acció que li dona la punteta classica del cinema de l'oest.

Amanèixer

Pense que no m'allargaré massa en aquesta entrada, ja que si bé, l'argument encara em va sorprendre, el seguit d'accions de la pel·lícula es va fer prou fastigós.

Tot i que no era una pel·lícula amb les vocals dels actors; la música i els efectes sonors fets amb els mateixos instruments eren del tot reals, circumstància que li donava cert dinamisme al film, ja que la falta de veu als personatges feien del seguit de fets un fil argumental prou lent i monòton. Cal dir que quant hom va a veure una pel·licula sabent que és muda i sabent també de l'any de realització s'espera aquest una cosa així.

Deixe clar que si el film no em va agradar va ser pel costum al cine actual, pel costum a la sobrecarrega d'accions i informació per segon que ens poden trasmetre en una pel·lícula actual; és la raó de que Amanèixer es presentara prou lenta, però com ja he dit al començament, l'argument em va sorprendre positivament, ja que mancat de veu, la comprensió de la situació, del pensament i de les accions dels personatges és total, i és un aspecte que em va cridar l'atenció i li dona punts positius a la meua opinió personal d'aquest film.

Ja per acabar, he de dir que sinò haguera d'haver vist el film d'una forma certament obligatòria, pense que pel meu gust personal, aquest tipus de cine no l'havera vist, però és bo vore'l per donar-se conte que tot i que amb un argument que transcorre lent, no esta tan mal aquest cinema mut.

American History X

Bé, si he de dir allò més relevant d'American History X pense que és com la pressó pot canviar arrel de tot allò que dins ocorre, la mentalitat d'una persona. Com pot fer reflexionar al protagonista i fer-li donar-se compte que allò en el que creia és allò que l'ha clavat allí; allò que li ha destrossat no només la vida a d'ell sinò també a la seua familia i que tot l'idealisme i elitisme pel qual ha lluitat és una mentira i un fem que altres persones li han clavat al cap.

La pressó li fa canviar el seu pensament... i jo trobe que és cert, les pressons son gabies tant pel cós com per l'ànima. Les persones necessitem llibertat i quan no la tenim, sigam com sigam, la busquem i això ens porta a la reflexió de la nostra manca de llibertat. Tancar l'ànima d'un individu i possar-li en situacions d'absoluta tristessa és una idea que si les persones han de patir alguna volta... esperen que només siga una.

Per això de la importància de la reflexió, i del canvi d'ideals.

Per altra banda, el comportament de tot aquest grup de nazis que quan l'heroi empressonat torna, se li tiren damunt pel seu canvi d'ideals també trobe que s'ha reflectit molt bé. Aquestes persones , que no han estat tancades en gabies i no han tingut que reflexionar no accepten els canvis en el pensament dels seus iguals i menys que se'ls intente convencer. Dins d'aquest grup, el canvi d'idees és sinònim de traició.

Per tant, l'únic error, al meu parer, que jo veig a aquest film seria el canvi radical d'un dia per un altre a la mentalitat de Danny, el germà del protagonista. Aquest xic té al seu germà idolatrat, i tot allò en el que creia el seu germà ara s'ha convertit en la seua vida. No em crec que arrive el teu heroi, que precissament és el teu heroi per aquelles coses en les quals creia, t'amolle una nit tot allò que succeeix a la pressò i canvie la teua forma de pensar. Seria el únic punt negatiu que li trobaria a American History X.

He de dir que aquesta és una de les meues pel·licules preferides i que Edward Northon és un actor que m'encanta, per la qual cosa, vos aconselle aquesta i altres tantes de l'actor. Menys Hulk, que és prou roïna. JAJA.

Antonia's Line

Ben mirat, entre l'ambient agobiant de la classe a les 3 de la vesprada. 4 persones sentades als bancs aquests de les classes dissenyats per 3 culs, la professora perdent els nervis perquè la gent entraba per la porta del darrere i no firmaven, la classe apestant a buffes (rosses) i io sense haver dinat i saber que la pel·licula era de llegir perquè estava en versió original; no eren conceptes que me dugueren el passat dimecres a veure l'espai cinema en ganes tot siga dit...

Una altra cosa és quan va començar la pel·lícula, la mare de la protagonista, que s'anomena Antonia, i que jo continue pensant que aquell que feia de sa mare era un home i no una dona era un personatge prou còmic, bé, io amb els gestos i les cares que possava ia comencí a riurem, entre aquest i una dona del poblet aquest on es desenvolupa l'acció a la que li diuen la Madonna i que la pobra dona està com una safa de gats i udola per les nits a la lluna plena m'acabà d'enganxar la pel·lícula.

He de dir, que l'argument de la pel·lícula és molt interessant. És sense lloc a dubtes un film clarament feminista que revindica els drets de les dones, i ho fa mitjançant una trama en la qual les dones són les que porten tot el pés de l'argument.

No vaig a resumir la pel·licula, en primer lloc perquè supose que el mestre ja la haura vista i segon perquè aquells que no l'hagen vist la voran, i no vull dir parts de la trama que son prou sorprenents, reals o còmiques. Aquest, és un dels altres factors importants de la pel·lícula; la visió de la vida d'una dona a partir de les vision de la seua filla, la seua neta i finalment la seua besneta. Tot mesclant el drama amb allò còmic. Està molt ben feta aquesta mescla, i és allò que provoca que el film agrade tant.

Com ja he dit, Antonia's Line és una pel·lícula que reflexa la realitat des d'un punt de vista que actualment anomenariem feminista, però, s'anhela que aquest punt de vista reflexe igualtat. Dic açò, perquè les dones d'aquest film no necessiten els homes per traballar el camp, per fer les tarees de casa, per arreglar qualsevol tipus d'avaria, no necessiten els homes ni per tindre fills, ja que ací, quan la filla d'Antonia vol quedar-se emabarassada, el home és un misser intermediari, res més.

Totes aquestes característiques fan al meu parer que en la societat en la que vivim pugam considerar la pel·lícula feminista, quan tindria que ser una pel·licula que reflexa igualtat entre homes i dones: les dones traballen el camp igual o millor i sense necessitat dels homes, no els necessiten per tirar endavant una granja i pasen a ser unicament l'acompanyant sexual de les dones.

Bé, no se si ha quedat clara la meua idea, però, per sintetitzar-la d'alguna forma diré que Antonia's Line és un film que recomane ja que reflexa el model de dona treballadora en un ambient hostil dominat per homes al qual es fa lloc i aconsegueix tot allò que es proposa.

tranquila rutina...!

7:30 am al despertador i comença a sonar els 40 principals. "anda ya" li diuen al programa presentat per Fran Blanco, una risa de programa, però ben be, a les meues oïdes dura ben poc, perquè en 20 min. m'he de canviar, adressar, desdejunar (encara que el meu desdejuni matiner es un gotet de llet), fer el llit (no tots els dies), agarrar la bici i anar-me'n a la universitat.

Així és tots els dies, i no em queixe, perquè ben mirat m'agrada tindre la vida d'estudiant. M'agrada moltíssim agafar la bici i eixir de Tavernes fins agafar la Ronda Nord passant per Alboraia. De bon matí fa prou fred, però m'agrada, m'agrada agafar la ronda nord deixant tots els camps de Alboraia-Benimaclet d'una banda mentres per l'asfalt els cotxes s'adelanten uns a altres bojos per no arrivar tard a la feina. Adelantaments ben mirat inutils, perquè a la fí de la ronda, quan aquesta i la avinguda de tarongers s'ajunten en una rotonda que du en construcció desde fa vora 4 anys, els cotxes de la ronda s'ajunten amb els que venen per tarongers de front i amb els que venen per l'autopista que jo conec com "la de la platja". Si tot aquest muntó de cotxes venen regulats per semafors imagineuse el guirigall que es munta de bon matí. Doncs bé, aquest guirigall ve tots els matins i si bé he de dir que jo alguns matins de plutja que no agafe la bici l'he patit, m'agrada molt més anar per la vorera deserta de qualsevol tipus de vianant mentrés les bocines del cotxes sonen quan els semafors es possen en verd i la impossibilitat de moviment no deixa avançar al de davant. Aquestes bocines solen anar acompanyades de records per la mare o els difunts del del cotxe de davant.

Mentres tot açò succeix, jo passe amb la meua bici riguent-me de la situació i pensant en la poca paciència que tenen aquestos conductors, que tots els dies viuen la mateixa situació, i tots els dies perden els nervis. Tot siga que algun dia, algun d'aquestos bojos perda el cap i al vorem rient se'm duga per davant.

Una volta deixada la ronda nord, agafe l'avinguda d'Aragó, és tot un canvi, els cotxes, tot i ser els mateixos s'organitzen millor i les voreres deixen de ser desertes per estar plenes d'alumnes d'institut i del campus de Blasco Ibañez, així com del Politècnic. Des que agafe Aragó, fins que arrive a la facultat, tot i deixar els meus amats camps (és el que té viure a l'horta, que l'amor per la xufa, la ceba o la creïlla mou el teu esperit) el paisatge no em desanima, alts edificis, cotxes de homes tragejats que van amunt i davall amb un diari a una ma i el volant i el cigarret a l'altra.

Com ja he dit, qualsevol que em veja, pensara que soc idiota, perquè jo vaig rientme de totes aquestes situacions de gent estressada.

A la fí, després de mitja hora (que cronometrat, és el que hem costa arrivar) arrive a magisteri, aleshores ja no em ric tant, son les 8:15-8:30 del matí i allò més segur és que la primera classe no siga del més agradable, així que puge les escales a voltes assoles, a voltes amb els amics, amb els que qede a la cafeteria i em dispose a tindre una hora d'allò més divertida. Però, una cosa, no lleva l'altra, sense enfadar-me, ni malhumorarme com el conductors matiners... i és que jo, soc una persona molt tranquila. I com ja he dit, les coses, s'han de prendre amb humor.

Aquest seria el meu matí rutinari, vos vaig a fer una recomanació que vos semblarà un poquet típica, però vos aconselle moure-vos en bici per l'horta valenciana, recomane la de Bonrepós, Almassera, Tavernes... és la que jo conec, i estic enamorat d'allí on visc. Vos sorprendreu del punt de relax al que podeu arrivar si després de fer un trajecte curtet com siga desde Alboraia fins a Meliana en bici, descanseu, sentant-vos a la vora dels camps i deixant que vos pegue l'aire fresquet que ve de la platja. No vos recomane que preneu aquest aire en la temporada d'abonament dels camps, ben mirat, en aquesta temporada, allunyeu-vos dels camps.





coneix el teu entorn, ta casa, el teu context... i segurament arrivaràs a coneixert millor a tu mateix.

=)

L'horari d'aquest any

Bé, aquesta primera entrada m'estava creant un poquet mal de cap, ja que no volia començar el meu bloc de literatura catalana comentant una pel·lícula d'espai cinema o alguna obra de teatre. Preferia deixar això per futures entrades. Així que no sabia molt bé com començar a redactar i sobre què parlar, però, en aquest moment, dimecres, 29 d'Octubre de 2008, a les 10 menys 10 del mati, havent vingut només a la primera classe, per no tindre que tornar fins l'hora de l'espai cinema, la qual cosa és bastant fotuda. Baixant per les escales, he sentit unes alumnes de primer, de no se molt bé quina especialitat que es queixaven de l'horari que tenien, i bé, la idea de comentar l'horari d'aquest any al bloc m'ha paregut un bon començament.

Aquest, és el meu tercer any a aquesta facultat, i només podent comparar l'horari de l'any passat a segon i el d'aquest any, estic completament d'acord amb aquestes alumnes. L'horari de primer no el compare perquè anava per la vesprada i la cosa era prou diferent.

L'any passat, l'horari de l'especialitat d'ed. fisica, dins dels inconvenients tipics d'entrar la majoria de dies a primera hora i de que algunes classes eres de dues hores seguides i la dinàmica de la classe d'allò que menys tenia era de "dinàmica" propiament dita, bé, doncs dins d'aquests inconvenients, l'horari era una passada.

I dic que era una passada, i ho expresse amb aquestes paraules pel fet que tenint menys assignatures que enguany, el temps estava molt més aprofitat i fins i tot, cal dir, que el divendres, només teniem l'assignatura de la capacitació. Açò donava que els dijous se puguera eixir (però no tots, tampoc pensem que tot l'any va ser una festa continua) i el divendres anar a la classe sense problemes.

No tots els dies entravem a primera hora, encara que si soliem eixir tots els dies a les 2 i mitja, i les dinàmiques de les classes eren molt diferents, però bo, això ia depen de l'assignatura en sí i cada mestre és com és, i ahí no es pot entrar.

La comparació resideix en aquest any, els primers dies de matrícula em quedí sorprés al veure eixa mitja hora de "esbarxo" que ens deixavem, no vaig a mentir, això està molt bé, perquè l'any passat he de dir que el nostre horari estava prou aglomerat i esmortzavem entre classes, la qual cosa no disgustava als mestres, perquè ens entenien, però estaven en tot el dret de prendreseu a mal. Com anava dient, la cosa d'aquest esplai estava prou bé, allò pitjor venia després, aquest esbarxo es junatava amb hores i mitja desocupades durant diversos dies de la setmana. Preguntant als mestres ens deien que estava fet a propossit per tal d'aprofitar molt més el temps i reunir-se per fer treballs de grup, estudiar, etc. Bé, pense que pot ser es realitzara amb eixe propossit, però he de dir que segur que el 80% de la gent (entre la qual m'incloc) preferiria ajuntar-ho tot i anar-se'n abans a casa. Dit així, queda com un argument d'adolescent que vol arrivar abans a casa sense donar-li importància a la resta de coses, però és que als fets em vaig, durant aquests llargs periodes, la gent es queda a la cafeteria o a l'aula d'informatica, i vos assegure que si s'asomeu per l'aula d'informatica en temps de descans, el que menys fa la gent es aprofitar per fer treballs. El MSN i el tuenti estan a l'ordre del dia i tenen un gran pes als caps dels estudiants (entre els quals em torne a incloure).

Encara així hi han professors que pensen igual que nosaltres, i per tal d'aprofitar molt més el temps han adelantat les seues classes a aquests periodes de temps lliure per tal de facilitar-nos la jornada a nosaltres i pense que a ells també.

Per supost, se que és d'un egoisme pujat, però el fet de no tindre el divendres lliure ho hem notat tots massa, però bé, no és justificable criticar l'horari actual per aquest fet.

Per la persona que haja llegit açò, la qual cosa agraesc, ja que després de vore el "totxo" escrit, possar-se a llegir-ho ha de costar, bé doncs això, en primer lloc gracies, i en segon lloc, pot donar a pensar que el tema que he tractat és un poc inutil, una queixa tonta d'alumne d'institut o fins i tot que no sabia que escriure i me n'he anat per les rames. Us garanteisc que no és així; tot ve donat pel tema "Bolonia", el qual no he trobat cap estudiant, i mira que n'he parlat, que estiga d'acord, tothom li troba pegues i la remodelació d'aquest horari ve donat per aquest tema, i aquest tema es una pega que jo li he trobat.

Segurament vos explicare més endavant com afecta el tema "Bolonia" a la gran quantitat d'estudiants que volem estudiar IVEF despres de passar per educació fisica i com ens afecten els estudis, els NOUS estudis de grau.

Moltes gracies a tots. =)

P.D: Perdoneu si n'heu trobat moltes faltes, ho he revisat però segur que me n'he deixat.