Antonia's Line

Ben mirat, entre l'ambient agobiant de la classe a les 3 de la vesprada. 4 persones sentades als bancs aquests de les classes dissenyats per 3 culs, la professora perdent els nervis perquè la gent entraba per la porta del darrere i no firmaven, la classe apestant a buffes (rosses) i io sense haver dinat i saber que la pel·licula era de llegir perquè estava en versió original; no eren conceptes que me dugueren el passat dimecres a veure l'espai cinema en ganes tot siga dit...

Una altra cosa és quan va començar la pel·lícula, la mare de la protagonista, que s'anomena Antonia, i que jo continue pensant que aquell que feia de sa mare era un home i no una dona era un personatge prou còmic, bé, io amb els gestos i les cares que possava ia comencí a riurem, entre aquest i una dona del poblet aquest on es desenvolupa l'acció a la que li diuen la Madonna i que la pobra dona està com una safa de gats i udola per les nits a la lluna plena m'acabà d'enganxar la pel·lícula.

He de dir, que l'argument de la pel·lícula és molt interessant. És sense lloc a dubtes un film clarament feminista que revindica els drets de les dones, i ho fa mitjançant una trama en la qual les dones són les que porten tot el pés de l'argument.

No vaig a resumir la pel·licula, en primer lloc perquè supose que el mestre ja la haura vista i segon perquè aquells que no l'hagen vist la voran, i no vull dir parts de la trama que son prou sorprenents, reals o còmiques. Aquest, és un dels altres factors importants de la pel·lícula; la visió de la vida d'una dona a partir de les vision de la seua filla, la seua neta i finalment la seua besneta. Tot mesclant el drama amb allò còmic. Està molt ben feta aquesta mescla, i és allò que provoca que el film agrade tant.

Com ja he dit, Antonia's Line és una pel·lícula que reflexa la realitat des d'un punt de vista que actualment anomenariem feminista, però, s'anhela que aquest punt de vista reflexe igualtat. Dic açò, perquè les dones d'aquest film no necessiten els homes per traballar el camp, per fer les tarees de casa, per arreglar qualsevol tipus d'avaria, no necessiten els homes ni per tindre fills, ja que ací, quan la filla d'Antonia vol quedar-se emabarassada, el home és un misser intermediari, res més.

Totes aquestes característiques fan al meu parer que en la societat en la que vivim pugam considerar la pel·lícula feminista, quan tindria que ser una pel·licula que reflexa igualtat entre homes i dones: les dones traballen el camp igual o millor i sense necessitat dels homes, no els necessiten per tirar endavant una granja i pasen a ser unicament l'acompanyant sexual de les dones.

Bé, no se si ha quedat clara la meua idea, però, per sintetitzar-la d'alguna forma diré que Antonia's Line és un film que recomane ja que reflexa el model de dona treballadora en un ambient hostil dominat per homes al qual es fa lloc i aconsegueix tot allò que es proposa.