Amanèixer

Pense que no m'allargaré massa en aquesta entrada, ja que si bé, l'argument encara em va sorprendre, el seguit d'accions de la pel·lícula es va fer prou fastigós.

Tot i que no era una pel·lícula amb les vocals dels actors; la música i els efectes sonors fets amb els mateixos instruments eren del tot reals, circumstància que li donava cert dinamisme al film, ja que la falta de veu als personatges feien del seguit de fets un fil argumental prou lent i monòton. Cal dir que quant hom va a veure una pel·licula sabent que és muda i sabent també de l'any de realització s'espera aquest una cosa així.

Deixe clar que si el film no em va agradar va ser pel costum al cine actual, pel costum a la sobrecarrega d'accions i informació per segon que ens poden trasmetre en una pel·lícula actual; és la raó de que Amanèixer es presentara prou lenta, però com ja he dit al començament, l'argument em va sorprendre positivament, ja que mancat de veu, la comprensió de la situació, del pensament i de les accions dels personatges és total, i és un aspecte que em va cridar l'atenció i li dona punts positius a la meua opinió personal d'aquest film.

Ja per acabar, he de dir que sinò haguera d'haver vist el film d'una forma certament obligatòria, pense que pel meu gust personal, aquest tipus de cine no l'havera vist, però és bo vore'l per donar-se conte que tot i que amb un argument que transcorre lent, no esta tan mal aquest cinema mut.