Ala trencada (Rafa Gomar)

Aquesta és una història molt trista, a la qual, segon el que jo he pogut entendre, la protagonista no està bé del cap; i recorda com era sa mare, la qual també estava pertorvada, tal com ella està ara mateix.
La recorda en el llit, donant ordres a ella i a son pare d'obrir i tancar portes i finestres degut a la seua bogeria. Per esta i altres raon l'odiava a la seua mare. L'odiava i la volia, pel fet de ser la seua mare. Veia a son pare com un bon home que després de tot el que tenia que aguantar al cap del dia, volia a la seua dona d'una manera incondicional. No ho entenia, però a son pare el volia per això.

Aquesta protagonista vol morir. Diu que li té un gran amor a la vida, la qual cosa (voler tant la vida) ens du directament cap a la mort; tot i així, clar queda que vol morir. Vol gitar-se plena de terra entre sa mare i son pare. Però abans, a cop de navalla vol desfer-se d'aquells enemics que pertorvaven sa mare i que ara no li deixen vore la lluna ni els reflexos a d'ella.

Com ja he dit, és una història trista i melancòlica, la qual jo no acave d'entendre. No se molt bé qui son els enemics. Tinc varies idees, però no ho acave de tindre clar. Com pot dir la protagonista que li encanta la olor que fa València a taronger, que esta enamorada de la lluna i dels reflexos, que ansia la vida, però voler morir. És una contradicció que no entenc. Per a mi, aquesta és una història un tant complicada que necessitaria que algú me deixara clara. Pel fet d'acavar d'entendrela bé i així captar el missatge de l'autor en tot el seu contingut.